Sabemos que en estos hospitales la asistencia, los recursos y el personal son deficitarios, como ya nos contaron l@s compañer@s de la Plataforma de Defensa de la Sanidad Pública de la Marina Alta.
Sabemos que la privatización de los hospitales aumenta la mortalidad de l@s pacientes.
Sabemos que privatizar la sanidad nos cuesta a tod@s más dinero y que este se destina a que las empresas tengan más beneficios y no a atender mejor a l@s enferm@s.
Por todo esto, esperamos tu presencia el día 20 de mayo a las 18:30 en la entrada del Colegio de Médicos (Avda de Denia 47, junto al edificio la pirámide),  para decirles bien alto a estos “negociantes de la salud”, que no les queremos en nuestra Sanidad Pública. Que no permitiremos que hagan negocio a expensas de nuestro padecimiento. Que queremos una SANIDAD 100% PÚBLICA.

Las crisis económicas aumentan las desigualdades sociales y empeoran los indicadores de salud poblacionales. Se constata un aumento total de la mortalidad general e infantil, un aumento de la tasa de suicidios, mayor tasa de mortalidad por enfermedades infecciosas, una reducción de muertes por accidente de tráfico, mas prevalencia en enfermedades mentales…. Los mismos comportamientos se produjeron en la ex-URSS durante la crisis de los años 90, la privatización masiva de servicios sanitarios se asocio con incrementos de la mortalidad a corto plazo. En España aun no hay estudios concluyentes, pero las desigualdades entre comunidades autónomas son notables. El paro, uno de los factores que incrementan la prevalencia en enfermedades mentales y la tasa de suicidios, es el doble en Andalucía o Canarias que en el País Vasco y 14 puntos inferior en éste último que en el País Valenciano. La crisis tiene un efecto más agresivo sobre los grupos sociales  más  vulnerables como las mujeres, y sobre determinados grupos de enfermos como los enfermos mentales. No parece haber diferencias entre la situación de Portugal (país intervenido por la troika) y España, en cuanto al progresivo deterioro de derechos ciudadanos y recortes del estado de Bienestar.

Cuando las políticas sociales y sistemas de protección social funcionan el impacto de la crisis en la mortalidad es menor o nulo  por eso se requieren políticas publicas de protección para los más débiles. Todo lo contrario de las políticas que están llevando a cabo aquí, por los gobiernos central y autonómico. La crisis se está aprovechando, por el neoliberalismo y sus instrumentos como el FMI y el BCE, para imponer su ideología, adelgazando el estado del Bienestar y haciendo recaer el peso de la deuda y la salida de la crisis provocada por el capital financiero, sobre las clases medias y bajas.

En cuanto al sistema sanitario, hay una amenaza real de privatización, habiendo previamente eliminando derechos y transformando el sistema de nacional de salud en un sistema de aseguramiento, mediante la exclusión de la asistencia sanitaria de los irregulares y las dificultades de acceso para otros sectores sociales.

Frente a los recortes adoptados la postura mayoritaria de los participantes es que hay que defender y mejorar el Sistema sanitario público, que es económicamente sostenible, universal, que ha contribuido a la mejora de los resultados en salud, que tiene una positiva valoración por parte de los usuarios y que en relación a nuestro PIB resulta eficiente. No obstante hay bolsas de ineficiencia que requieren reformas del Sistema Nacional de Salud que deberían acometerse, conservando en todo momento su carácter universal y público. Entre estas están el uso racional del medicamento que incluye la desmedicalización de la vida cotidiana. Respecto a las propuestas de repago farmacéutico implantadas, se consideran injustas e ineficaces por hacer recaer sobre el paciente medidas de efecto probablemente negativo y de dudoso ahorro a corto plazo. Otras intervenciones a realizar serían, la disminución de la variabilidad injustificada y abusiva en determinadas pruebas tecnológicas y prestaciones; la mesura en la introducción de nuevas tecnologías, cuya eficiencia debería probarse previamente; el aumento de la capacidad resolutiva y la autonomía de la atención primaria y la fluidez de las relaciones entre atención primaria y el hospital; el fomento de la participación profesional y ciudadana; la transparencia y el buen gobierno que incluya la profesionalización de la gestión y la desburocratización, aunque estas medidas requieren en buena medida la reforma de la administración general y no solo la sanitaria. Parala OMSla cobertura universal de salud implica que todas las personas tengan acceso, sin discriminación alguna, a los servicios básicos preventivos, curativos y de rehabilitación de la salud y a medicamentos esenciales, seguros, asequibles, eficaces y de calidad. Al tiempo se debe garantizar que el uso de estos servicios no expone a los usuarios a dificultades financieras, especialmente a los sectores pobres, vulnerables y marginados de la población. Ya hay suficiente evidencia para oponerse a la privatización como eje de transformación de los sistemas sanitarios, que responde a los intereses de determinados grupos de poder que encuentran en la privatización de la sanidad una fuente de negocio y enriquecimiento, soslayando la equidad y los intereses de la población general.

Desde las Asociaciones de pacientes, discapacitados y observatorio ODUSALUD, se han relatado testimonios elocuentes de la repercusión de las políticas actuales sobre las condiciones de vida de las familias, que han visto muy recortada su capacidad económica, cuando no manifiestamente eliminada, introduciendo importantes elementos de desigualdad y sentimientos de angustia y desesperación.

Aprovechando que se cumple el I aniversario de la promulgación del decreto del gobierno 16/2012 que elimina los derechos de asistencia a los sectores mas desfavorecidos de la población se lee, y la Jornada lo hace suyo, un manifiesto de la Plataforma Valenciana en Defensa i Millora de la Sanitat Pública pidiendo la derogación del decreto, de la ley 15/97 sobre nuevas formas de gestión sanitaria y reclamando buena gobernanza, transparencia y democracia.

Para concluir se reflexionó sobre diversas cuestiones:

El sistema de salud de gestión pública integrada nos da unos buenos resultados de salud, está muy bien valorado por los usuarios y el coste del mismo es adecuado y aceptable. El problema principal de nuestro sistema de salud radica en la excesiva politización de los puestos de gestión. Esta confusión entre el gobierno y la gestión no es adecuada para organizar la sanidad en términos de ética pública o virtud cívica. Como consecuencia principal de está realidad, el sistema se gestiona de manera clientelar en torno a  la figura del “gerente político”, lastre para el desarrollo de iniciativas de mejora del sistema. Como solución al problema se plantea mejorar el buen gobierno profesionalizando la gestión y politizando la política.

Las asociaciones y plataformas de defensa de la sanidad pública están desarrollando una importante labor intensificada en los últimos años por los continuos recortes del gobierno. Estas asociaciones representan parte de una realidad social mayoritaria frente a la realidad política minoritaria. La distancia entre las dos realidades ha aumentado radicalmente al aplicar medidas de recorte de manera unilateral a golpe de decreto. La utilización de la mayoría absoluta para gobernar de manera no democrática debilita seriamente las instituciones, entendiendo que un país no puede prosperar si no tiene instituciones públicas que funcionen.

20 de Abril de 2012

ACDESA PV

Ponencias de la Jornada:

La novetat d’excloure els immigrants sense permís de residència dels serveis sanitaris normals i la introducció del copagament a pensionistes trencava un tabú que una vegada superat obri la porta de par en par, en el futur, a nous copagaments i a noves exclusions en l’accés als serveis sanitaris o als medicaments.

Durant este any hem vist a moltes persones deixar de prendre medicines que tenien receptades, per no poder pargar-les. Grans discapacitats i aturats que no poden generar drets de prestació ni subsidi de desocupació, s’han quedat sense tindre els medicaments gratuïts i desemparats de les institucions.

I hem vist també immigrants que no acudeixen al metge per por de que els facturen uns serveis que per no poder pagar-los siga motiu per no renovar-los el permís de residència; o simplement que són tractats amb desconsideració en un context social individualista i insolidari. Si no és la consciència de la persona la que determina el ser, sinó el ser social el que determina la consciència, les lleis injustes i insolidàries treballen a favor de generar consciències més embrutides.

I no ens podem resignar a embrutir-nos. Els arguments econòmiques amb els que ens volen convéncer i domesticar tenen trampa. Els ciutadans hem de reaccionar i l’aniversari de la promulgació del RD-llei 16/2012 és un bon moment per a fer-ho. Hem de ser conscients que el deteriorament del Sistema encara s’agreujarà més: hi hauran més exclosos, més copagaments i més privatitzacions. Hem de derogar el RD-llei 16/2012 i la Llei 15/97 de noves formes de gestió sanitària, que són cares complementàries de l’agresió que pateix el Sistema Sanitari Públic; al temps que millorem el Sistema generalitzant els hàbits democràtics de gestió a tots els nivells.

Animem a persones i col•lectius a convergir en la Defensa i Millora del Sistema Sanitari Públic.

Reivindiquem la Sanitat Pública!

Plataforma Valenciana en Defensa i Millora de la Sanitat Pública

Col·legi Major Rector Peset

Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4

Organiza: ACDESA-PV

(Associació Ciutadana per a la Promoció i Defensa de la Salut del País Valencià)

Col·labora: Col·legi Major Rector Peset – Universitat de València

P  R  O  G  R  A  M  A

09:00-09:30    Inscripciones


09:30-09:45    Presentación de la Jornada


10:00-11:30    Mesa debate: Las políticas de austeridad y la crisis, efectos de las medidas aplicadas sobre las desigualdades sociales y en salud


-Las crisis económicas en la historia reciente: su impacto sobre la salud. Soledad Márquez. (Medico especialista en Medicina Preventiva y Salud Pública. Sevilla.)


-Riesgos de las políticas adoptadas sobre la salud de las mujeres. Carme Catalán Piñol. (Enfermera. Sociologa y Sindicalista  CCOO Cataluña)


-Austeridad, deuda y salud mental. Manuel Giron. (Médico Psiquiatra. Alicante)


-Crisis y políticas de ajuste: efectos sobre la salud. Carlos Álvarez Dardet (Catedrático Salud Pública. Universidad de Alicante)


11:30-12:00    Debate


12:00-12:30    Pausa / café


12:30-13:30    Mesa debate: Las “reformas” adoptadas y las reformas necesarias


-Crisis y política del medicamento. Ermengol Sempere (Médico de Família,  Grupo del Medicamento de la SVMFyC. Valencia)


-La necesaria renovación de los servicios sanitarios: una respuesta a la crisis. (Luis Palomo (Médico de Familia.Director de Salud 2000. FADSP)


13:30-14:00    Debate


14:00-15:45    Comida.  Cafeteria  de l’Octubre Centre Cultura Contemporània. Carrer Sant Ferran, 12


16:00-16:45    Conferencia: Cuidados de Salud: racionalizar o racionar. Isabel Do Carmo (Médico Endocrinóloga, Universidad de Lisboa)


16:45-17:15    Debate


 17:15-18:15    Mesa debate:  El impacto de lo que llaman “reformas”: los más afectados


- Plataforma en defensa de la Ley de Dependencia  del País Valenciano. Palmira Castellano (Portavoz de la Plataforma de Valencia y presidenta de AVADEC Asociación Valenciana de Dependientes y Cuidadores)


- De derecho a aseguramiento: Observatorio del Derecho  Universal a la Salud. CV. Antoni Bayón. (Médico de Familia. SVMFyC)


18:15-18:45    Debate


19:00    Clausura


Inscripciones a través del correo electrónico o la propia página web.

Precio Inscripción:

Sin comida

Socios,  parados y estudiantes: gratuita

No socios: 10 €

Con comida

Socios, parados y estudiantes 15€

No socios: 20€

Forma de pago: transferencia ACDESA nºcuenta 2077/0669/41/3100169684

CONTRA L’ATUR I LES RETALLADES DE DRETS SOCIALS. PER LA REGENERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

PER UNA EUROPA SOCIAL, DEMOCRÀTICA I IGUALITÀRIA

#10Març, MOBILITZACIÓ

 Les organitzacions que formem part de la CIMERA SOCIAL I DE TOTES JUNTES convoquem a TOTA la ciutadania a manifestar-se CONTRA L’ATUR I LES RETALLADES DE DRETS SOCIALS, PER LA REGENERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA I PER UNA EUROPA SOCIAL E IGUALITÀRIA el pròxim 10 de març, sumant-nos a la iniciativa de mobilitzacions europees convocada per la Confederació Europea de Sindicats en el conjunt de la Unió Europea i altres plataformes socials europees (Alter Summit).

PER A QUÈ?

Per a reprovar les actuacions d’una Comissió Europea que, junt amb la Troika, el Banc Central Europeu i el Fons Monetària Internacional, està enrocada en polítiques fracassades, aliena als problemes de la ciutadania europea a la qual deuen la seua legitimitat i només al servei dels interessos d’unes élites financeres i empresarials que han llançat un atac devastador a l’estat de benestar, als drets socials i a la democràcia, mitjançant tractats i normatives que imposen retallades en la despesa publica social i fan retrocedir els drets laborals i socials durament guanyats. Després de cinc anys de crisi l’únic que creix dins i fora d’Europa és la desigualtat, l’atur, la misèria i l’exclusió social. Creixen els dubtes sobre uns dirigents europeus que mantenen una pertinaç insistència en mesures d’austeritat pressupostaria que resulta inacceptable.

Per a fer saber al Govern d’Espanya, el govern valencià i les patronals que el temps de les mentides i els discursos buits ha acabat. Sis milions de persones en l’atur (quasi 700.000 al PV), dos milions d’aquestes sense rebre cap tipus de prestació (120.000 al PV), un 57% d’atur juvenil front al 27% al conjunt de la UE, 1,8 milions de llars amb tots els seus membres en atur (90.000 al PV), i prop del 27 per cent de la població vivint per sota del llindar de la pobresa són la insuportable realitat del País. Una realitat que, segons totes les dades, s’agreujarà dia a dia perquè continuarem en recessió econòmica, les grans empreses segueixen plantejat ERO amb acomiadaments massius, continua la sagnia d’acomiadaments individuals… El Debat de l’Estat de la Nació ens va mostrar un president del Govern cada vegada més allunyat dels problemes de la ciutadania.

Per a denunciar, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones el pròxim 8 de març, les conseqüències que la crisi i les polítiques neoliberals tenen en matèria de gènere: involució en les polítiques d’igualtat, increment de la bretxa salarial entre homes i dones, retallades d’ocupació en la funció pública amb forta presència de dones, falta de polítiques de conciliació laboral, reducció de serveis socials i en l’atenció a la dependència que afavorien la incorporació de les dones a la vida laboral o supressió d’organismes que defensen i donen suport els drets de la dona. Les retallades econòmiques i socials també repercuteixen directament en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència de gènere. La inclusió de la diversitat sexual, familiar i de gènere està pendent als nostres currículums educatius. Son urgents polítiques actives que acaben amb el masclisme, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a la societat valenciana.

Per a rebutjar el desmantellament dels serveis públics valencians i estatals (sanitat, educació, dependència, serveis socials…) i qualsevol reforma unilateral del sistema públic de pensions que ho convertisca en altre instrument de les polítiques d’ajustament, espoliant novament els drets de la ciutadania, i abandonant a la seua sort als actuals i els futurs pensionistes amb noves reformes del sistema de pensions.

Per a advertir al Govern i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats sobre qualsevol intent d’enganyar la ciutadania en la tramitació parlamentària de la Iniciativa legislativa popular per la dació en pagament i la paralització dels desnonaments que desvirtue o pervertisca els seus principals objectius.

Per a rebutjar la reforma de la Llei de bases de règim local, perquè afeblirà les capacitats d’actuació de les corporacions locals, les administracions més pròximes a les    persones, en un nou intent de negar finançament per als serveis a la ciutadania, mentre convertim en deutes de tots (tres punts de dèficit públic) la fraudulenta gestió dels directius de les entitats financeres.

Per a condemnar tots els intents de deslegitimació o repressió dels drets constitucionals d’expressió, pensament, o manifestació. Exhibeixen un esgarrifós menyspreu als principis democràtics, qui pretenen criminalitzar els joves per manifestar-se lliurement des de les institucions que els representen, especialment si utilitzen com a argument el finançament públic d’aqueixes institucions; amb aqueixa lògica hauríem d’eliminar els grups d’oposició de totes les institucions democràtiques el deure de les quals és controlar i discrepar de qui exerceixen les responsabilitats de Govern, per rebre per a la seua funció –com és necessari- finançament públic. Condemnem així mateix, la decidida voluntat del Ministeri de l’Interior de convertir el conflicte social en un conflicte d’ordre públic, ordenant intervencions desproporcionades per a reprimir manifestacions pacífiques.

Per a rebutjar els casos d’oberta complicitat entre càrrecs públics i empreses, que corrompen l’exercici de l’activitat política, alcen davant dels ulls de la societat un perillós mur de desconfiança cap a les institucions democràtiques, i acceleren la deterioració del entramat institucional que va sorgir de la transició democràtica.

Exigim que es retorne a la política la seua condició d’eina al servei de les persones, expulsant les persones corruptes de la vida pública, exigint-los que tornen els diners i posant-los a disposició judicial i escometent les reformes constitucionals que calguen.

Per tot açò, les organitzacions que formem la Cimera Social i Totes Juntes convoquem a TOTA la ciutadania a les manifestacions que se celebraran a les principals ciutats del País el 10 de març.

 Per que creiem que:

- Altre tipus de política es possible

- Són necessaris uns pressupostos participatius

- La corrupció es una lacra

Volem:

- Un Banc Central Europeu al servei dels països i de tota la ciutadania

- Una Unió Europea Democràtica i Social

- Una regeneració de les institucions

- Recuperar els nostres drets i llibertats socials

- No mes retallades de serveis i prestacions

 Totes juntes ho podrem aconseguir  !!!!!!!!

elegido para la quedada de Sanidad.

        Un saludo,

            ACDESA

Manifiesto Castellano

Manifiesto Valenciano

Dos elementos expresan mejor que ningún otro la gravedad…

Per una sanitat universal i100x100 pública. Diumenge 17 de febrer a les 12h.